Egara ha estat un barri obrer, català, un barri lluitador, on l’església era com en tants barris de Catalunya, un espai de reunió i d’assemblees en contra del franquisme i la recuperació de les llibertats. Els habitatges daten dels anys cinquanta, i han estat testimonis de l’evolució de la industrialització i de les diverses crisis amb l’AEG com a element clau. “L’AV d'Egara de Terrassa, com en la majoria de barris d’habitatge social, va ser primer “Asociación de Cabezas de Familia”, i amb el temps, ha passat de tenir més de mil associats a noranta-cinc.“Els meus fills –diu l’Asunción- ja van néixer al barri i quan van començar a l’esplai ja vaig entrar en contacte amb l’associació. Abans no hi havia molta vida social al barri ja que el dia el passaves treballant, la casa, els nens... No hi havia moltes més hores. El barri ha canviat molt en els darrers anys. Els habitatges (en propietat) eren de persones grans que a poc a poc han anat marxant i els fills no hi volen venir a viure-hi, així que lloguen els pisos. Hi ha molts veïns en trànsit, que viuen en el barri de manera temporal, i no acaben d’adequar-se a les normes i conductes més cíviques, perquè no hi ha sentiment de pertinença.”
|
|
|
|
L’Asunción Guijarro va néixer a Terrassa, l’any 1949 i és al barri d’Egara des de l’any 1972. Ha estat una dona treballadora, mare, avia i des de l’any 1995 membre activa del moviment veïnal. L’Asunción és Presidenta de l’Associació de Veïns des del 2005, dotze anys en una entitat que lluita davant la dificultat de mantenir les seves activitats i projectes.DESCARREGA L'ARTICLE EN PDF >>>
|
|