![]() |
||
Carme Vilaregut va néixer a Vic, el 1958. La Carme viu al barri del Remei des dels onze anys. De família humil, el seu pare va comprar un dels pisos oferts als socis de la Cooperativa Joan XXIII. El fet de viure a la cooperativa, va apropar-la junt amb altres joves al món social: ajudaven els nens i els més joves en el lleure educatiu i en el reforç escolar. És presidenta de l’AV del Remei de Vic des del novembre de 2016. “El barri del Remei és un barri situat a la part sud de la ciutat de Vic, actualment compta amb uns 7.000 veïns i veïnes. És un barri extens, divers i multicultural en el qual hi conviuen famílies descendents de les primeres onades d’immigració andalusa, població autòctona ara ja d’una edat avançada i, també un nombre elevat de famílies provinents de països del nord i del centre d’Àfrica, d’Europa de l’Est, de Sud Amèrica, del Panjab, de la Xina... formant un amalgama de cultures ric i complicat alhora. És un barri amb 2 nuclis diferenciats el Pla del Remei i els Habitatges Montseny, cadascun d’ells amb una idiosincràsia ben definida. El primer, el Remei, connecta i forma part del nucli històric de Vic, però el riu, la carretera i la via, juntament amb una planificació urbanística i social nefasta el mantenen apartat del centre . Amb el pas del temps s’hi ha edificat múltiples blocs de pisos, densament poblats que han fet desaparèixer les poques masies que formaven part del camí ral cap a Barcelona. Actualment té un alt índex d’immigració. El segon, els Habitatges Montseny neix com a habitatge social per acollir les famílies immigrades, en plena època franquista, a la segona meitat dels anys 50. Les Cases barates, en dèiem, o les cases del Sindicat. Un barri dins un altre barri. En aquest cas el pas del temps no ha modificat la seva façana urbanística, ni el seu objectiu, ja que continua acollint la immigració que al llarg de diferents èpoques i des de diferents punts va arribant a la ciutat. Un i altre barri, però més específicament els Habitatges Montseny, estan mancats de serveis i pateixen encara un greu punt de marginació. És un sentir compartit dels veïns que les administracions sovint els obliden i continuen reclamant una justícia social que es fa més necessària amb l’arribada de la crisi. A la Junta de l’Associació de Veïns són unes quinze persones, entre els cinquanta i els seixanta anys. Han aconseguit incorporar a l’Associació un grup de joves, representants de diverses cultures, amb l’objectiu que s’impliquin i que se sentin més arrelats al barri. També disposen de col·laboradors per accions puntuals: l’espai web, les festes del barri, etc. “Hi ha molta gent que dedica hores a resoldre la burocràcia que es genera en les associacions: subvencions, justificacions, comptabilitat, certificacions, etc. Voluntaris que passen hores i s’han de formar en administració, fiscalitat, difusió... Una associació pot fer molta feina sempre que hi hagi diàleg amb els veïns i amb l’administració. Si a més estàs en un barri com el nostre, amb tantes mancances socials, t’has de fer sentir, que sàpiguen que existeixes”. Actualment l’Associació de Veïns té com a prioritats organitzar-se per representar als veïns i veïnes del barri i desenvolupar el sentit de pertinença i estimació pel barri on viuen. Prioritzem el contacte i el diàleg obert amb tots els veïns, i aprofitem el mercat del diumenge al barri per preguntar, saber i actuar sobre inquietuds i desitjos. Hem aconseguit tenir una nova seu, ja saben on trobar-nos! Al carrer Candi Bayés, 40. Hem creat una pàgina web per fer difusió dels nostres projectes, per fomentar la interacció entre els veïns i perquè som conscients que l’ús de les noves tecnologies ens apropa també als veïns més joves. Així, un altre objectiu és el d’aconseguir que a l’Associació de Veïns hi participin també grups de joves del barri. De moment i per primer cop s’ha creat el grup de joves, som conscients que amb ells l’AV guanya noves mirades i més força. |
|
|
|
L’autoestima del barri depèn també de la mirada que els altres tenen sobre nosaltres. La recuperació d’aquesta autoestima, comença amb l’estima i la dedicació que la mateixa administració local hi aboca. El Remei fa un gran servei a la ciutat. Nosaltres diem que A Vic hi ha Remei, o que Vic té Remei, responent a una crítica però també a una afirmació d’identitat.DESCARREGA L'ARTICLE EN PDF >>>
|
|